Potser el 9 d’octubre per a alguns no suposi res. Un dia de festa, d’aquestos que moltes vegades no es sap molt be per què hi es, o sols es coneix vagament. Per aquells menys donats a la història, el 9 d’octubre és el dia en que es commemora la conquesta de la ciutat de València per part de Jaume I i la creació del “regne de València”. Als efectes pràctics suposa el naixement del poble valencià.
Però si avui veig el poble valencià, no puc veure aquell poble reconstruït que canta Xavi Sarrià a Obrint Pas, ni el poble unit, alegre i combatiu de Vicent Andrés Estellés. El poble valencià, la nostra cultura i la nostra llengua no estan en una situació molt pròspera, ni tan sols és segura la seva supervivència. Sols calen 17 anys de govern del Partit Popular per a que avui, a 9 d’octubre de 2012, puga afirmar, sense cometre massa errades, que la nostra existència com a poble està amenaçada en el millor dels casos.
No hi ha lloc a una errada: després de 17 anys de govern del PP, el llegat que ens deixen els nostres governants és el de la desfeta absoluta. No té importància davall quina perspectiva ho vegem: política, econòmica, social o cultural.
El llegat, tant de la dreta com de titelles del carrer Gènova, ens ha deixat el incipient teixit industrial valencià dels anys 80 totalment destruït. Als nostres governants dels últims disset anys sols els ha interessat depredar el territori, construir obres dignes del pitjor dels megalòmans (ni cal nomenar-les), cobrir muntanyes amb urbanitzacions i destruir el litoral en nom del turisme. Per suposat, a senyors com Fabra, Zaplana o Blasco mai els ha importat protegir els nostres boscos i paratges naturals, ni l’agricultura, ni crear una economia basada realment en el coneixement.
En disset anys de govern i la inestimable ajuda de les retallades del senyor Rajoy, ben perjudicials per al País Valencià i ben poc contestades pel senyor Fabra, han suposat la desfeta social d’aquest País. El Partit Popular ha engendrat una societat més desigual que mai, amb més diferències entre rics i pobres, amb un nivell de vida molt per davall de les possibilitats del poble valencià i amb menys possibilitats de millora que mai. Per suposat, no han faltat els diners per als actes sumptuaris com la copa Amèrica o la F1, per obres faraòniques com la ciutat de les arts i les ciències o per a que el senyor Carlos Fabra li ensenyi al seu net “el aeropuerto del abuelo”. Per suposat, no hi havia diners per a nous instituts i noves escoles públiques, ni per hospitals, no hi havia diners per formar més metges i més professors. L’educació i la salut no poden interessar a una gent que mai va a sofrir la seva falta.
Després de aquestos anys de govern de la dreta, mai ha hagut voluntat per fer créixer el País Valencià. No els interessa a un partit de cacics, senyors a les ordres del carrer Gènova. En allò que els senyors del Partit Popular sí que han demostrat tindre una habilitat extraordinària ha sigut en treure profit de la seva posició com a governants per dedicar-se a la corrupció i a la contractació “d’amics” a la despesa sense sentit i sense vergonya.
I el que és pitjor i cal recordar més aquest nou d’Octubre, és que, després de disset anys de govern del Partit Popular, la cultura i la llengua estan més en perill que mai. En lloc de reforçar la nostra llengua, han preferit reduir l’ensenyament del valencià a les escoles al mínim possible sense arribar al punt de lo indecent, han reduït la cultura valenciana al diminutiu més absurd, han convertit l’orgull com a poble en auto odi. Aquest és el resum de disset anys davant del govern del Partit Popular, i aquest nou d’Octubre m’agradaria recordar-ho a tothom.
Andreu Moratal Ferrando
Secretari de Reivindicacions Comarcals i Educació
Però si avui veig el poble valencià, no puc veure aquell poble reconstruït que canta Xavi Sarrià a Obrint Pas, ni el poble unit, alegre i combatiu de Vicent Andrés Estellés. El poble valencià, la nostra cultura i la nostra llengua no estan en una situació molt pròspera, ni tan sols és segura la seva supervivència. Sols calen 17 anys de govern del Partit Popular per a que avui, a 9 d’octubre de 2012, puga afirmar, sense cometre massa errades, que la nostra existència com a poble està amenaçada en el millor dels casos.
No hi ha lloc a una errada: després de 17 anys de govern del PP, el llegat que ens deixen els nostres governants és el de la desfeta absoluta. No té importància davall quina perspectiva ho vegem: política, econòmica, social o cultural.
El llegat, tant de la dreta com de titelles del carrer Gènova, ens ha deixat el incipient teixit industrial valencià dels anys 80 totalment destruït. Als nostres governants dels últims disset anys sols els ha interessat depredar el territori, construir obres dignes del pitjor dels megalòmans (ni cal nomenar-les), cobrir muntanyes amb urbanitzacions i destruir el litoral en nom del turisme. Per suposat, a senyors com Fabra, Zaplana o Blasco mai els ha importat protegir els nostres boscos i paratges naturals, ni l’agricultura, ni crear una economia basada realment en el coneixement.
En disset anys de govern i la inestimable ajuda de les retallades del senyor Rajoy, ben perjudicials per al País Valencià i ben poc contestades pel senyor Fabra, han suposat la desfeta social d’aquest País. El Partit Popular ha engendrat una societat més desigual que mai, amb més diferències entre rics i pobres, amb un nivell de vida molt per davall de les possibilitats del poble valencià i amb menys possibilitats de millora que mai. Per suposat, no han faltat els diners per als actes sumptuaris com la copa Amèrica o la F1, per obres faraòniques com la ciutat de les arts i les ciències o per a que el senyor Carlos Fabra li ensenyi al seu net “el aeropuerto del abuelo”. Per suposat, no hi havia diners per a nous instituts i noves escoles públiques, ni per hospitals, no hi havia diners per formar més metges i més professors. L’educació i la salut no poden interessar a una gent que mai va a sofrir la seva falta.
Després de aquestos anys de govern de la dreta, mai ha hagut voluntat per fer créixer el País Valencià. No els interessa a un partit de cacics, senyors a les ordres del carrer Gènova. En allò que els senyors del Partit Popular sí que han demostrat tindre una habilitat extraordinària ha sigut en treure profit de la seva posició com a governants per dedicar-se a la corrupció i a la contractació “d’amics” a la despesa sense sentit i sense vergonya.
I el que és pitjor i cal recordar més aquest nou d’Octubre, és que, després de disset anys de govern del Partit Popular, la cultura i la llengua estan més en perill que mai. En lloc de reforçar la nostra llengua, han preferit reduir l’ensenyament del valencià a les escoles al mínim possible sense arribar al punt de lo indecent, han reduït la cultura valenciana al diminutiu més absurd, han convertit l’orgull com a poble en auto odi. Aquest és el resum de disset anys davant del govern del Partit Popular, i aquest nou d’Octubre m’agradaria recordar-ho a tothom.
Andreu Moratal Ferrando
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
----------------------------------------------------------------------------------------------------------Vos invitem a escriure les vostres opinions, crítiques i tot tipus d'aportacions al debat.
Gràcies per tots els vostres comentaris tant de suport com les crítiques.
Per a nosaltres és important escoltar les opinions de tots.
Es recomana:
- L'ús preferentment de valencià o castellà.
- L'ús d'enllaços per a substituir: textos llargs, etc.
Seran eliminats els comentaris (a fi de mantindre este blog com un espai obert a la participació però amb respecte) dels tipus següents:
- S'esborraran tots aquells comentaris que continguen insults.
- S'esborraran els missatges de publicitat.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------